Arxiu de l'autor: sunion

Els que vam arribar a Barcelona després de l’estiu de 1992 i, per tant, només coneixem la ciutat postolímpica, no sabem res de l’encant que la Barcelona del barri Xino pogués tenir. Potser és per això, que ens estranyen tant … Continua llegint →

Birmània lliure! – Free Burma! [@more@] Tweet

Benvolgudes recentment graduades, un any més ens omple de joia i pregona emoció veure com els nous graduats vénen a l’AAAUPF amb la il·lusió de contribuir a fer un món millor, per ells mateixos (no com la meva àvia, que … Continua llegint →

Aquest any ha tocat la grossa de Nadal i el tercer premi a Catalunya, i el segon premi, segons qui faci el recompte, quants diners deu de ser això? Mitja Espanya compra les seves participacions a La Bruixa d’Or perquè … Continua llegint →

David Romero va néixer a Reus el 13 de juliol de 1973. A l'escola li van suspendre la "Plàstica" i per això la seva mare va decidir de dur-lo a un mestre reussenc del llapis i el pinzell: Pere Calderó, … Continua llegint →

Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes, Quaderns Crema, Mínima de butxaca núm. 94, Barcelona, 9a. edició, 2007. 143 pàgines, 10 Euros. Premi Ciutat de Barcelona 2007, Premi Lletra d’or 2007.   La meva professora de català de … Continua llegint →

És difícil escriure sobre el matrimoni quan, ho fas amb l’excusa que algú, amb qui t’uneixen certs llaços afectius, ha donat el pas. Et sembla que, ni que sigui una persona intel·ligent que entendrà els teus arguments, és venir a … Continua llegint →

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo … Continua llegint →

Mercè Sala Schnorkowski, El encanto de Hamelín, Alienta Editorial, Barcelona, 2006. 136 pàgines, 12 Euros.   Mercè Sala, la que fou presidenta de RENFE i actualment presideix el Consell Social de la UPF, ha escrit El encanto de Hamelín, una … Continua llegint →

Ja està clar, a Espanya, només un partit polític pot acabar amb el terrorisme i és el PP. En teoria, existeixen dues maneres d’aconseguir el final del terrorisme: via administració de justícia i policia o per la via política, una … Continua llegint →