Els que vam arribar a Barcelona després de l’estiu de 1992 i, per tant, només coneixem la ciutat postolímpica, no sabem res de l’encant que la Barcelona del barri Xino pogués tenir. Potser és per això, que ens estranyen tant les crítiques que rep una ciutat que ens enamora i que ens seria molt difícil de canviar per una altra.
Es diu que és fals que la ciutat sigui cool i que s’està convertint en un parc temàtic. N’hi ha que, enlloc d’enorgullir-se quan Der Spiegel va publicar aquest agost un elogiós article sobre la ciutat, situant-la entre les més cool d’Europa, van dir que el va escriure un alemany borratxo, d’aquest que es pixen pels carrers del Raval. Suposo que devia ser amic dels altres alemanys que van decidir tancar el Bread & Butter Berlin per l’èxit que va obtenir la primera edició de la mostra a Barcelona.
Mentre els barcelonins fem el ridícul tirant pedres sobre la nostra teulada, Barcelona és inclosa a les dues noves col·leccions de guies de viatge més trendy de la temporada. D’una banda les guies Wallpaper, editades per Phaidon, han inclòs la ciutat entre les vint primeres guies a editar i l’han triat, a més, per exemplificar el producte a la seva web. D’altra banda, la gent de Moleskine ha començat l’edició d’unes innovadores guies de viatge a confeccionar pel mateix usuari, els City Notebooks que, entre les dotze primeres ciutats, inclouen Barcelona i només una altra ciutat que no és capital: Milà.
I és que és cert, la gent ve a Barcelona amb una sabata i una espardenya i és per això que l’oferta d’allotjament de superluxe a la ciutat viu els seu millor moment: The Times diu que La Florida és el millor hotel d’Europa i esperem inauguracions que ens deixaran bocabadats per motius diversos com el Mandarin Oriental al mig del Passeig de Gràcia. Al costat d’aquestes propostes de luxe clàssic, en tenim d’altres d’innovadores com l’Omm, el Casa Camper, el Neri, el Banys Orientals i els Hostals Gat, amb properes inauguracions sorprenents com el Barceló del Raval o l’aparthotel Suites Avenue 83.
No m’estendré més sobre aquest particular, comentant totes les grans marques que han obert botiga al Passeig de Gràcia els darrers anys, l’evolució ha estat, senzillament, espectacular. Tampoc dedicaré espai als que han criticat, amb el cor petit, que Woody Allen hagi vingut a fer una pel·lícula a la nostra ciutat o que Ferran Adrià hagi estat convidat a la documenta de Kassel.
Ni ha que diuen que tot és una vergonya, que es potencia el botellón i el turisme d’espardenya, i alhora es queixen que els turistes fan pujar el preu dels pisos i dels lloguers a la Barceloneta, a Gràcia, al Born i al Raval. Voleu que us ho digui?, tot això ho he sentit a dir també de Nova York.
(Aquest article es publicarà al número 38 de la revista Nexe.)
[@more@]
Estic molt d’acord amb el que comentes. Massa sovint ens tirem pedres sobre la nostra teulada. Efectivament Barcelona té una relativa massificació de turisme “de poca qualitat”. Alhora, ha entrat en la xarxa de visites de tours europeus de famílies nord-americanes, ha passat a ser una de les ciutats favorites dels joves europeus de talent en disseny, interiorisme i arquitectura tècnica (només cal veure la quantitat d’italians i francesos que han vingut a establir-se). Per no parlar de les darreres dades del Barcelona Convention Bureau sobre turisme de negocis.
Això és el que tenim, però crec que no hauria de ser el que hem de tenir en el futur. Hem d’aspirar a rebre més visites d’aquestes que he comentat, però no sempre resulta senzill amb l’aeroport i brutícia dels carrers. I en aquest sentit nosaltres també tenim molta culpa.