Casar-se, de blanc, of course

És difícil escriure sobre el matrimoni quan, ho fas amb l’excusa que algú, amb qui t’uneixen certs llaços afectius, ha donat el pas. Et sembla que, ni que sigui una persona intel·ligent que entendrà els teus arguments, és venir a aixafar-li la guitarra una mica i no et ve de gust.

Així que t’imposes l’exercici d’estil de cercar alguna cosa positiva en aquesta secular o sagrada institució.

Saps que la parella neix d’un sentiment personal, i que el matrimoni és la seva expressió social, legal o religiosa. I te n’adones que el matrimoni ha estat molt maltractat els darrers temps, venint-s’hi a afegir la confusió de la legalització de les parelles de fet, que ara són parelles de fet de dret. Quin sentit social o legal tenen aquestes parelles de fet de dret? Se t’escapa. Vostè vol estar casat, i gaudir dels privilegis i obligacions que comporti, o no vol estar-ho?, aquesta quimera confusa dels casats de fet de dret no l’acabes d’entendre, especialment quan s’han legalitzat els matrimonis entre persones del mateix sexe.

Reconeixes que la vida en parella, sigui marital o no, té avantatges pel desenvolupament de les persones, que les fa madurar i que serveix d’entrenament per a les relacions socials, ja que tot el que aprenguin al respecte en petit comité, ho podran aplicar després en les seves relacions socials externes.

També reconeixes que té avantatges per a la societat, per això dotem el matrimoni d’una protecció jurídica especial i per això és socialment important. En un moment en que els individus pretenen que l’estat s’ocupi de totes les solidaritats humanes, no està de més defensar una institució que ens recorda l’existència de la solidaritat al grup familiar i la importància de les famílies.

Ara bé, i no te’n pots estar de dir-ho, el matrimoni funciona també com una institució repressora de l’individu i coarta la seva llibertat. Potser no hauria de ser així però, tot sovint, ho és. Ja veieu que aquí s’acaba l’exercici d’estil. Malaguanyat!

No t’és possible obviar que el matrimoni, per tal de protegir certa forma d’organització social, de vegades, encotilla les persones. Que algunes de les formes de violència més dramàtiques que pateixen les nostres societats, van de la ma d’aquesta institució. I crec que és una de les formes més dramàtiques de violència que patim perquè, quan es dóna,  desestructura la persona pel fet que es barregen la violència i l’afecte, i la confusió resultant és tal que la persona que pateix aquesta situació es dilueix com a individu i perd tota capacitat d’acció.

És clar que el matrimoni és un instrument innocent del seu mal ús, però no tothom pot afrontar els costos socials, personals i econòmics que són necessaris per desfer-se’n.

Per cert, felicitats a tots els que us heu casat o penseu fer-ho, amb el cor a la mà.

[@more@]

Tweet